Jaime Siles Ruiz
- Medalla: 10
- Data ingrés: 01/06/2000
- Lloc: Valéncia, 1951
- Doctor en Filologia Clàssica per l'Universitat de Salamanca. Becat per la Fundació Juan March, amplià estudis en l'Universitat de Tübingen baix la direcció d'Antonio Tovar
J
aime Siles (València, 1951). Doctor en Filologia Clàssica per l’Universitat de Salamanca. Becat per la Fundació Juan March, amplià estudis en l’Universitat de Tübingen baix la direcció d’Antonio Tovar. Posteriorment treballà com a investigador contractat en el Departament de Llingüística de l’Universitat de Colònia, a on colaborà en Jürgen Untermann en la redacció dels Monumenta Linguarum Hispanicarum.
De 1976 a 1980 fon professor de Filologia Llatina en l’Universitat de Salamanca; de 1980 a 1982, per oposició, en la d’Alcalà d’Henares. En 1983 obtingué la càtedra de Filologia Llatina de l’Universitat de l’Estany (Tenerife). Eixe mateix any fon nomenat Director de l’Institut Espanyol de Cultura en Viena i Agregat Cultural en l’Embaixada d’Espanya en Àustria, a on cessà – a petició pròpia – en novembre de 1990.
Catedràtic Honorari de l’Universitat de Viena (1984 – 1986); Gastprofessor de l’Universitat de Graz (1985); Gastprofessor de l’Universitat de Salzburg (1986); Visiting Professor de l’Universitat de Madison-Wisconsin (1989); Professor Visitant de l’Universitat de Bérgamo (1990); Professor de l’Universitat de Berna (1990 i 1991); Ordentlicher Professor de l’Universitat de St. Gallen (1989 – 2002) sent decà (1997-1998) de la seua Facultat de Ciències de la Cultura; Professor Visitant de la de Torí (1996); Professor Visitant de l’Universitat de Ginebra (2000-1 i 2011-12); professor invitat de l’École Normale Supérieure de Lió (2011), de l’Université Blaise Pascal de Clarmont-Ferrand (2012), de l’Université d’Orléans (2013), i de l’Université Marne-La Vallée (2014).
Actualment és Catedràtic de Filologia Llatina en l’Universitat de València. Ha segut President de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics (2008-2016), director de l’Aula d’Estudis Clàssics de l’Institució Alfonso El Magnànim de la Diputació de València i director del Departament de Filologia Clàssica de l’Universitat de València. Ha segut secretari de redacció de la Revista de Occidente i Assessor de Cultura en la Representació Permanent d’Espanya davant l’Oficina de l’Organització de les Nacions Unides.
En 1973 obtingué el Premio Ocnos; en 1983, el Premi de la Crítica del País Valencià i el Premi de la Crítica Nacional; en 1989, el Premi Internacional Loewe de Poesia; i, en 1998, l’I Premi Internacional Generació del 27. En l’any 2003 fon distinguit en el Premi Teresa d’Àvila; en 2004, en el Premi bienal de les Lletres Valencianes, i en 2017 en el Premi Andrés Bello, concedits estos tres al conjunt de la seua obra.
Ha rebut també el Premio Nacional de Poesia José Hierro en 2008, el Premio Internacional de Poesia Ciudad de Torrevieja també en 2008 i el Premio Tiflos, també en 2008 i el Premi Internacional de Poesia Jaime Gil de Biedma en 2018.
Premi Extraordinari de Batxillerat (1967), Premi Extraordinari de Llicenciatura (1973) i Premi Extraordinari de Doctorat (1976), ha segut distinguit en l’Encomana de l’Orde del Mèrit Civil (R. D. de 23 de juny de 1990), la Gran Creu d’Honor per servicis prestats a la República d’Àustria (1991) i en la Medalla d’Argent de l’Emigració (2003).
Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Acadèmic de Número de l’Acadèmia Hispanoamericana de Bones Lletres, Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (2001), Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de l’Història (2005) i Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Telm (2018).
En 2013 l’Ajuntament de València el nomenà Fill Predilecte de la Ciutat i l’Universitat de Clermond-Ferrant l’investí Doctor honoris causa.
Com a investigador multidisciplinar ha treballat sobre diversos camps com l’epigrafia prellatina de la Península Ibèrica, la poesia clàssica grecollatina, la poesia i la pintura espanyola del Segle d’Or, la poesia europea i hispanoamericana contemporànies, les relacions entre escriptura i pintura des de l’Antiguitat Clàssica fins als nostres dies, la teoria i història de la traducció, i ha traduït teatre, poesia, novel·la i assaig de nou llengües (grec clàssic, llatí, grec modern, francès, italià, català, portuguès, anglès i alemany).
És autor de 36 llibres de poemes – alguns d’ells traduïts a unes altres llengües –, 14 llibres d’assaig i investigació, 20 traduccions, 9 edicions, 150 articles científics, 26 pròlegs i més de mil ressenyes de llibres.
És membre de diversos consells científics i editorials de nombroses publicacions.
